|
OBRES
|
Deutsche Fassung
Benet Casablancas
CINC INTERLUDIS PER A QUARTET DE CORDA
-QUASI VARIAZIONI
Eis "Cinc Interludis" foren escrits a Viena al llarg del període
de temps comprés entre eis mesos de marc i juny de 1983, durant I'estada
de Tautor a la capital austríaca. La partitura ?dedicada a Josep Soler,
"en els seus 50 anys de tenac compromís amb la seva escriptura,
amb sentida reconeixenca"? és encacalada pel següent text de
Hölderlin: "I per qué cal que hi hagi poetes en temps amargs?
Ells són com eis sacerdots sagrats del Déu del Vi desterrats de
país en país en la nit sagradá'.
L'estrena va tenir Iloc el 9 de juliol de 1985 a cárrec del Quartet Euler de Zurich en concert celebrat dins el Cicle "Serenates d'Estiu" (Grec?85), interpretació recollida en el present enregistrament.
La present obra palesa un elevat nivell d'abstracci6 discursiva en el tractament dels materials fonamentals, exposats al bell inici del primer interludi, extremadament breus i condensats, la qual cosa justifica el subtítol de la partitura. En el marc d'un tractament minuciós de la textura, la métrica i la interválica, cadascun dels interludis participa d'una disposició essencialment binária de la forma, en la contraposició i posterior imbricació dialéctica de dos succints materials, reduits ací a la mínima expressió: una incisiva cél lula de tres notes, de profecció intensament contrapuntística, el primer, enfront d'una textura eminentment homofónica, progressivament qualificada al Ilarg de les diverses seccions i a cadascun dels interludis, el segon.
Els Cinc Interludis no cedeixen a la comoditat perceptiva, raó per la
qual assoleixen una punyent expressivitat, en la concentració del seu
desenvolupament, la seva diferenciació tímbrica i I'elevada complexitat
polifónica de I'escriptura quartetística, sovint d'un gran virtuosisme,
que no aconsegueixen soterrar a voltes el sorgiment d'un esfereidor lirisme.
Escrits amb la col laboració de la Fundació Congrés de
Cultura Catalana, foren distingits I'any 1983 amb el Primer Premi del IV Concurs
de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona, i els publicá
EMEC en col laboració amb JJ.MM. de Barcelona.
DUES PECES PER A PIANO
Les Dues Peces, editades per EMEC i que s'inclouen en el Llibre per a Piano
publicat per I'Associació Catalana de Compositors I'any 1980, foren escrites
I'any 1978 i estrenades un any despr6s per Eulália Sole. Sobre aquestes
dues peces, de carácter molt contrastant (diáfana i cantabile
la primera, de complexe escriptura pianística la segona) assenyalava
Josep Casanovas: "A la manera de preludi i allegro són d'un atonalisme
seriös, refinadíssim, que va de la més senzilla construcció
al virtuosisme més terminant".
La primera de les peces ?Adagio? pot ésser interpretada de forma independent ?a manera de "peca fácil"? i és dedicada a Lourdes Antrás Aubry.
HARMONIES BANALS
"Harmonies banals", per a piano, guitarra i percussió, fou
escrita I'estiu de 1978 atenent I'amable encárrec de Jordi Codina i Xavier
Joaquín, eis quals, juntament amb Carles Santos, I'estrenaren al Festival
Internacional de Música de Barcelona del mateix any, en concert celebrat
al Teatre Lliure, i al qual correspon la present gravació.
Com apuntava J. Codina en el Programa de má del Festival: "En aquesta obra de llenguatge molt espontani i extrovertit, tots eis instruments emprats tenen una gran importáncia individual dins el conjunt; i és grácies a aquest joc d'alternances i simultaneítats que es creen i es desenvolupen eis diferents processos de tensió".
En efecte, la partitura demana un gran efectiu instrumental, el qual determina una paleta cromática de seductora ?encara que mai preeminentriquesa tímbrica, comportant un notable lluiment pel percussionista: timbales, xilófon, marimba, vibráfon, dos plats suspesos, dos crótals, triangle, dues caixes, tam?tam, cinc temple?Blocks, woodblock, campanes, bongos, maraques, pandereta, glockenspiel i dues congues; el guitarrista, aixi mateix, té també al seu cárrec, en determinats passatges, una pandereta i el fuet.
Escrita en un sol moviment, I'agilitat i versatilitat del discurs musical palesa un desplegament sempre dinámic, des dels sons quasi imperceptibles de I'inici al registre greu dels timbals, fins als acords suspesos que posen el segelt final a la partitura ?que trobem a la guitarra i al piano, sostinguts pel tremolo del víbráfon?, í I'extíncíó de la darrera ressonáncia. Acords als quals fa referénaa el títol de I'obra, en totes Ilurs reminiscéncies, incioses les relatives a antigues formulacions tonals; sobre aixó, voldríem recordar les emotives paraules de Proust, pertanyents al seu befíssim text: "Elogi de la mala músicá ': "Detesteu la mala músíca, no la menyspreu. Es toca í es canta molt més, molt més apassionadament que la bona, molt més que la bona s'ha omplert de mica en mica de la iHusió i les ilágrimes dels homes".
"Harmonies banals" fou distingida I'any 1984 amb el Premi Ferran Sors de composicions musica(s per a dansa otorgat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
MOVIMENT PER A TRIO
El "Moviment per a trio" fou escrit durant el mes de febrer de 1984
per a la formació clássica de violí, violoncel i piano,
corresponent al gentil encárrec dels membres del Trio Mompou ?als quals
és dedicada I'obra? amb motiu de I'homenatge a aquest composítor
que va celebrar?se a Alcalá de Henares el 18 de juny d'aquell mateix
any, acte dins el qual tingué lloc la seva estrena. la partitura és
publícada per EMEC.
Recollint el comentari inclós en el programa publicat en aquella ocasió "... la obra ha sido escrita en un ámbito de tensión y expresión cercana a lo serial, rehuyendo la configuración de la Serie, pero apoyándose en una interválica y una elaboración temática muy próxima a dicha técnica. El "Moviment per a trió " está elaborado de forma compleja en su estructura rítmica y métrica, aunque obedeciendo siempre a la lógica de las tensiones de un discurso sonoro que se confígura dentro del marco de la forma tradicional, más concretamente de la forma sonata. Una breve introducción, donde ya el autor presenta la síntesis de todos Ios elementos que posteriormente protagonizan la trama musical, sirve de pórtico a la exposición de Ios dos temas fundamentales, a Cargo del violín y del víoloncello, respectivamente. Tras una Serie de episodios de marcada intención dramática, se elabora un desarrollo de gran compiejidad tras lo cual se logra una recapitulación lógica desde el punto de vista formal a la vez que necesaria desde el punto de vista dramático." (Música Española para Federico Mompou. Homenaje al Compositor)
El "Moviment per a trio" ha estat guardonat a la I Mostra de Composició Musical Contemporánia del Vallés Occidental 1986. El mateix any va assolir el Prenda II Musicians'Accord de Nova York i va ser estrenat ?el 16 de maigal Carnegie Recital Hall d'aquesta ciutat.
En relació a aquest obra, la crítica ha assenyalat: '... su "Moviment per a trio" escapa con buen ínstinto y aguda inteligencia a las presiones formales de la tradición y a Ios convencionalismos de la vieja vanguardia de los años cincuenta. Tiende a una cierta expresión dramática, no tanto por la misma naturaleza del material cuanto por el bien establecido orden de las tensiones". (Enrique Franco a El País, 20 de junio de 1984).
TRES PECES PER A GUITARRA
Les tres peces per a guitarra que s'inclouen en el present enregistrament pertanyen
a I'obra "Quatre Peces per a guitarrá", escrita a Santiago
de Compostela I'agost de 1978. La seva estrena, a cárrec de Jordi Codina
i recollida en la present gravació, tingué lloc el 7 de juny de
1979, en el marc del II Cicle de Concerts "Música al Carrer de Montcada''
de JJ.MM. de Barcelona. La composició de les Peces emprea básicament
procediments serials, tot assolint ?en opinió de la crítica? un
"reeixit equilibri formal i rigor constructiu".
La I ?Energico. Moderato? desenvolupa un discurs de marcats contrastos, utilitzant
eis ressorts propis de I'escriptura guitarrística, des dels acords rasguejats
fins als cristal lins sons harmónics, i fent ?així mateix? un
ús intens dels recursos polifónics de I'instrument.
La II ?Lento? desenvolupa una expressió més cantabile, desplegant?se
en ámplies línies, emmarcades per diferents formacions de pedal.
La III ?Vivo? és la que presenta una textura més agitada i contraposada,
quasi scherzando, des de la rudesa dels pizzicatti "alla Bartok",
al puntillisme i una gran exatació métrica. La partitura de "Quatre
Peces per a guitarra" és publicada per EMEC.
CINC MOVIMENTS DE FREAKS
-Suite de la música incidental per I'escena
La Suite de "Freaks" inclou diversos números de breu duració
corresponents a la música incidental composta per,a I'espectacle teatral
del mateix nom, dirigit per Angel Alonso i amb coreografia de Cesc Gelabert,
que fou estrenat a la Sala Villarroel de Barcelona el gener de 1984. La versió
de concert, en la seva disposició com a Suite fou estrenada al Festival
Internacional de Música de 1985, per I'Agrupació Instrumental
Contemporánia de Barcelona, dirigida per Joan LLuís Moraleda.
La dimensió funcional de la música ?escrita per a flauta, clarinet, trompeta, trombó, piano, violí, 1 viola, violoncel, contrabaix i percussió (vibráfon, plat sospés, temple?blocks, bongos, maraques i triangle)? és present en el carácter directe de la seva expressió, i en la própia configuració del Ilenguatge melódic i harmónic emprat ?que palesa a certs indrets una forta ascendéncia tonal?, així com en una certa remembranga, amb tota la seva cárrega nostálgica, sentimental i decadent, dedeterminades músiques lleugeres dels anys quaranta.
Per dessota la seva aparent i volguda simplicitat, eis diversos números són unificats per una breu cél lula intervál lica, integrada per una segona major i una segona menor. Entre eis diferents moviments podem trobar des d'una mena de vals anglés lent i una evocació distanciada del que hom podria denominar "ballables", fins a passatges d'una elaborada textura instrumental, i moviments de concepció estricte, com eis que obren i clouen la Suite, eis quals fan un ampli ús I'escriptura fugada, amb tots eis seus procediments característics. Mentre que el primer es desenvolupa al llarg de diferents seccions que incrementen progressivament la seva vivacitat rítmica i tensió polifónica, el darrer ?Fuga "cancrizans"? reprén una textura análoga, en el que pot considerar?se configuració palindrómica no rigurosa ( la qual segella en forma de mirall la Suite), fins a la darrera aparició, en retrogradació, del motiu de tres notes a cárrec del clarinet amb el qual s'havia iniciat el subjecte de la Fuga, i com hem vist, veritable fil conductor en la successió de les diferents peces que integren la partitura.
TRES PECES PER A PIANO
Les Tres peces per a piano foren escrites durant el mes de juliol de 1986, atenent
I'amable sol licitud del pianista Albert Nieto ?a qui I'obra és dedicada?,
i amb motiu de la celebració de I'Any Internacional de la Pau. Lestrena,
a cárrec del mateix intérpret, va tenir lloc a Bilbao el 19 d'octubre
de 1987.
Les Tres peces participen d'un disseny formal complex, en la seva elevada concentració de materials, i fortament contrastat en la disposició de les diferents seccions, peró sempre determinat per la progressió dramática i I'equilibri final. El discurs léxic resta obert en la mesura que no acota cap sistemática, peró es defineix per una escriptura motívica rigorosa que implicará sovint en el rerafons ocultes afinitats amb el subjecte B A C H.
La partitura de cadascuna de les peces és encapGalada per les corresponents inscripcions:
I Larguetto cantabile
"Res no distingueix tant I'home de la natura, com haver?se deixat arrossegar
per la temptació d'estimar el dolor i el mal".
(Novalis, citat per F Bruckner)
II Poco Allegro. Quasi furioso
"Lifé s but a walking shadow, a poor player, that struts and frets
his hour upon the stage, and thus is heard no more; it is a tale told by an
idiot, full of sound and fury, signifying nothing".
(Shakespeare)
III Quasi Epilogo. Grave
"¡La música, locura del silencio!"
(Cioran)
Tret de la pega central, d'un elevat virtuosisme d'escriptura i expressió impetuosa que podrá assolir un cert paroxisme, les peces es desenvolupen en ámplies línies essencialment líriques i conformen ocasionalment Benses i introvertides polifonies, tot constituint una unitat orgánica segellada per la coda de la darrera peQa, que ho és alhora del conjunt de les tres, i que du la següent indicació per a I'intérpret: Lentissimo un poco elegiaco ma serenamente contemplativo.
INFLEXIÓ TRIÉDRICA I GRATUÍTA
Escrita per a flauta, clarinet i piano I'any 1975, aquesta obra fou estrenada
pels membres del Grup Instrumental Catalá Bárbara Held, Miquel
Gaspá i Carles Samos, dins el Cicle Noves Generacions celebrat a la Fundació
Miró el mateix any. La partitura, publicada per I'editorial EMEC, és
dedicadá a Lourdes Antrás Aubry.
Cadascun dels seus brevíssims moviments és concebut a manera de microcosmos, síntesi de distintes perspectives sobre la música del nostre segle, des de la forpa motórica ?quasi en obstinato? del primer a I'atmosfera contemplativa del segon, fins la dinámica, a voltes puntillista, irisació tímbrica del darrer, inserint?se així, i com la seva mateixa denominació apunta, en una línia de reassumpció crítica del sentit comprés pel tradicional concepte de "bagatel·la".
La crítica va recollir la seva estrena ?versió que recull el present enregistrament? referint?se a una "obra sucinta, breve y condensada, de atractiva factura' (Manuel Valls, Diario de Barcelona, 3 de Junio de 1977) o, com escrivia Xavier Montsalvatge a La Vanguardia (4 de Junio de 1977): "las tres piezas, brevísimas, revelan una aguda capacidad de síntesis, una satisfactoria asimilación del lenguaje post?serial y en definitiva unas ganas de de escribir "música de verdad" sin querer atraer la atención del oyente a base de sorpresas efectistas, pretenciosas arbitrariedades o ridículas grandilocuencias. Bravo por estas tres "Inflexions" que hacen desear el conocimiento de otras creaciones de este autor".
"COMOEDIA HARMONICA"
Arquejant els murs del desig
Les músiqus són portalons
En la densa espessor del temps
(contraforts ed nocturna pedra
d'un íntima catedral
suspesa en l'aire del secret),
que, irradiant cels estelats
engolen cap al món profund
la tr`gica veu personal
d'una irresistible paura
JR. Bach
|
|
|